I. Eliminació incompleta del gas (causa bàsica): l'alta viscositat de la mescla d'escuma fa que sigui propensa a atrapar l'aire durant l'agitació. Les velocitats de mescla excessives o la desgasificació al buit inadequada impedeixen que les bombolles d'aire s'escapi a temps. El curat ràpid de la superfície crea una "pell" llisa que atrapa l'aire intern, donant lloc a una densa xarxa de buits interns ocults en el curat final.
II. Relacions de formulació desequilibrades: les proporcions incorrectes d'agents d'expansió i catalitzadors són desencadenants habituals. Un excés d'agent inflador provoca una micro-escuma interna contínua, que provoca una expansió secundària després que la superfície s'hagi fixat. Un catalitzador excessiu accelera el curat superficial-creant un exterior dur i un interior solt-que impedeix que les bombolles s'escapi i fa que s'acumulin com a buits densos.
III. Augment anormal de la temperatura durant el curat: els blocs d'escuma grans tenen un gruix significatiu i una dissipació interna lenta de la calor, cosa que provoca una gran diferència de temperatura entre el nucli i la superfície durant el curat. L'augment ràpid de la temperatura interna i la concentració de calor desencadenen l'escuma localitzada i contínua; com que la superfície ja s'ha fixat i no pot alleujar la pressió, es formen buits cel·lulars densos i tancats-a l'interior.
Per resoldre aquests defectes buits interns i garantir una textura d'escuma uniforme, els processos de producció s'han d'optimitzar perfeccionant les tècniques d'agitació, garantint una desgasificació al buit eficaç, ajustant amb precisió la proporció d'agent inflador-a-catalitzador, alentint la velocitat de curat inicial i equilibrant les temperatures de curat per permetre que les bombolles internes escapen correctament.
